Dl - Dv 8.00 - 19.00 Truca’ns

Jocs Florals de primària

jocs-florals-primaria

Els esquiadors i l’amic drac

Hi havia una vegada cinc esquiadors que estaven esquiant i van trobar una cua verda i ben llarga enmig de la neu. Tenia unes ales ben grosses també.

Els esquiadors es van apropar i van veure que era un drac, estava molt trist i van intentar animar el drac, van intentar-ho amb bromes…però no va funcionar.

Al final van tenir una idea i aquesta sí que va funcionar, junts van esquiar i donant piruetes i salts aquest conte s’ha acabat!!

 

Cicle inicial: Lucía

 

La Marina i Sant Jordi

Hi havia una vegada una nena que es deia Marina. La Marina vivia a Barcelona i li encantaven les tradicions i les festes de Catalunya. La seva preferida era la diada de Sant Jordi, que seria molt aviat. Un dia, quan va tornar a casa, va començar a pujar les escales pensativa i quan va arribar a la seva habitació  va obrir la porta i va agafar un llibrei va començar a llegir el llibre de Sant Jordi. La seva mare la va cridar perquè havia de berenar. La Marina va posar el punt a la pàgina i va baixar les escales súper ràpid. Mentre berenava va deixar anar la seva imaginació i no parava de preguntar:

  • Mama, per què un ha de salvar la princesa?
  • per què la princesa té por?
  • Mama, per què al drac li surt sang?

La mare va contestar-li que la història era així. La Marina va tornar a la seva habitació, va obrir el llibre i, de sobte, el seu gat es va espantar i va anar a la cuina de repent. La Marina es va preguntar: “On sóc?”. Quan unes nenes li van respondre se’n va adonar que estava en el poble del conte. Va mirar al castell i va veure a la princesa.

  • A on són els cavallers? – Va preguntar a les nenes.
  • Són allà – Van respondre assenyalant unes cases.

La Marina es va acomiadar i va anar cap allà. Quan va veure els cavallers els va cridar:

-No veieu que la princesa està en perill?

Però cap cavaller hi volia anar perquè tots tenien molta por.

  • Doncs, hi aniré jo.

La Marina va agafar un cavall i va començar a lluitar , va salvar la princesa i va matar el drac.

De sobte va veure que estava en la seva habitació, va mirar cap avall i va veure que estava al llit. Tot allò havia estat un somni.

 

Cicle mitjà: Lluna

 

Guifré i la vida d’or

Hi havia una vegada, fa segles i segles, un trobador d’allò més humil que tocava el llaüt explicant historietes i petits contes per petites viles i poblats de la Catalunya Nord guanyant poques monedes per viure. Aquell humil trobador es deia Guifré, el trobador del Nord.

Guifré vivia en una petita i destrossada barraca a la vora d’un gran i preciós llac. Guifré, de tant en tant, viatjava en una petit carrossa conduïda per dos mules revellides a viles i poblats per explicar contes o rondalles als  nens de les viles, fins i tot hi havia alguns adults escoltant les màgiques rondalles que escrivia amb una mísera ploma al seu destrossat escriptori. Aquell dia Guifré, va anar a explicar una rondalla a una vila  anomenada Besalú. Guifré, quan va arribar a Besalú, va baixar de la seva destrossada carrossa i es va dirigir cap a una plaça on hi havia una gran multitud. Guifré es va seure en un petit tamboret i va començar a explicar una rondalla que va deixar bocabadat a tota la multitud d’aquella plaça de la vila. Un senyor endinsat en aquella multitud va cridar:

-Ei, trobador contaire, ja has pensat en presentar-te als jocs florals de Llenguadoc?

Guifré, per dins, va pensar… “Però que diu aquest?”

El senyor va continuar parlant:

-Sí, el concurs d’historietes i rondalles, si els guanyes, podràs, guanyar el preciós premi de la Viola d’Or!

Guifré va pensar de presentar-hi, i , dit i fet que la setmana següent, s’hi va presentar. Amb la seva humil carrossa va viatjar fins a Llenguadoc es va endinsar en una gran multitud que estava davant d’un gran edifici. Guifré va entrar al gran edifici i es va fitxar en una cartell  que deia Concurs de Jocs Florals. Guifré va treure del seu sac un petit pergamí  amb la seva rondalla dins i va donar el pergamí a un membre del jurat seure en una taula. Guifré va esperar hores i hores per conèixer el resultat final i saber si era el guanyador de la Viola d’Or. El que no sabien es que el Guifré pensava que la Viola d’Or era una princesa per casar-s’hi! Però el cert no era aquest. Al cap d’unes hores el jurat es va aixecar i va dir qui era el guanyador. I el guanyador era…Guifré el Trobador! Guifré tot corrent va anar a recollir el premi pensant-se que la Viola d’Or seria la seva estimada durant tota la vida, però no era així. Quan es va trobar un simple trofeu en forma de Viola d’Or. Guifré es va emportar una gran decepció, però va donar el seu amor a Déu per haver guanyat el preciós premi.

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat!

 

Cicle superior: Pancracio

Comments are closed.